991 Habitatges

56 Comunitats

+34% Creixement

El present

Dades claus i resum del moment que viu l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

Preparant el salt d'escala

El 2004 es va fundar Cal Cases, la primera cooperativa d’habitatges en cessió d’ús de Catalunya a Santa Maria d’Oló. En només 20 anys l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús demostrant ser una via en creixement per ampliar el parc d’habitatge desmercantilitzat. Però per estendre-la encara més cal una aposta pública per fer el salt d’escala i superar els límits del model en assequibilitat i inclusivitat que l’entorn regulador i el mercat estan generant actualment.

És per això que des de la XES habitatge estem treballant en tres eixos perquè l’administració com actor clau faci aquesta aposta; demostrant els impactes ambientals, socials i econòmics del model, fent palès la demanda que genera, i finalment promovent un marc legal que blindi l’interès públic del model i faciliti a les administracions contribuir al salt d’escala.

També creiem estar constatant que la via cooperativa pel dret a l’habitatge que representa el moviment és un laboratori d’innovació en termes ambientals, socials i econòmics per fer avançar totes les vies assegurant el dret a l’habitatge; lloguer públic, delegat, etc. Malgrat el potencial, els reptes principals estan clars; cal fer més esforços per aconseguir mobilitzar sòl privat i comptar amb més i millors instruments de finançament i garantia que permetin tirar endavant projectes encara més assequibles i inclusius.

2900
habitatges

Estimació de demanda agregada en base a la base social de les entitats de suport i acompanyament a comunitats

Número d’habitatges i projectes en convivència o construcció

Mitjana i rang d’aportacions d’entrada i quotes mensuals

Percentatge d’homes, dones i no binaris convivint i de persones nascudes fora de Catalunya

Història

Dels orígens a la tercera onada d’habitatge cooperatiu a Catalunya

Els orígens

Els orígens històrics de l’habitatge cooperatiu del qual és tenen constància es remunten a la Cooperativa Obrera Mataronina de l’any 1883, on una petita fàbrica i diverses cases van ser dissenyades per Antoni Gaudí a Mataró, un dels nuclis industrials de Catalunya en aquella època. A aquest i altres projectes pioners s’hi van sumar nous habitatges després que una llei a l’estat promogués  “habitatges barats” l’any 1911 i facilités l’accés al finançament, principalment generant habitatge en una forma d’urbanisme de baixa densitat amb cases adossades, fins a l’inici de la dictadura espanyola el 1939. 

 

Cooperativa Obrera Mataronina 1883. Autor desconegut / Ed. Canosa

 

És pot identificar una segona onada d’habitatges cooperatius al llarg dels 40 anys de dictadura espanyola i les primeres dècades de la recuperació de la democràcia a Catalunya fins a principis del mil·lenni. El primer projecte identificat d’aquest període és La Puntual als afores de Barcelona l’any 1952, on molts dels treballadors migrants d’aquells anys lideraven l’expansió de la ciutat buscant superar els barraquismes i la massificació, principalment amb formes de construcció verticals. Aquests projectes utilitzaven formes cooperatives per retallar els marges i costos durant la fase de construcció i la majoria mantenien la propietat privada dels habitatges un cop construïts, on tornaven al lliure mercat i per tant a engreixar la dinàmica especulativa. Aquest va ser el cas tant dels projectes gestionats per tercers, promotors privats com els sindicats, com dels projectes autogestionats, convertint-se però els sindicats en actors clau a causa de la creixent complexitat del procés de promoció d’habitatges.

Una excepció d’aquest plantejament és La Cooperativa Obrera del Prat, construïda l’any 1962 i encara en funcionament, on els socis utilitzaven el lloguer com a forma de tinença un cop acabada la construcció. Aquesta segona onada va patir estancament per diversos motius però en especial pels escàndols dels anys 90 i ben entrat els 2000, amb sindicats i promotors privats implicats en casos de malversacions de fons i altres càrrecs. La nova i tercera onada de l’habitatge cooperatiu neix a principis dels anys 2000 com a resposta a aquesta segona onada, connectada amb l’economia social i solidària i els moviments autònoms i pel dret a l’habitatge que busquen oferir un habitatge assequible a llarg termini i dirigit per les pròpies veïnes.

 

Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat del Llobregat, dels obrers de La Paperera i La Seda. Foto: COV

 

Els orígens també s’expliquen geogràficament per la inspiració dels moviments cooperatius a Dinamarca Andel i l’Uruguai FUCVAM, així com per la influència de models alemanys com el Mietshäuser Syndikat. Encara avui es mantenen connexions estretes amb persones i projectes d’aquestes ubicacions. Com s’ha dit, pel que fa a la geografia interna, els activistes urbans van establir les primeres cooperatives d’habitatge en cessió d’ús en entorns rurals, que després es van expandir gràcies al dinamisme i necessitats de les zones denses urbanes. La distribució per Catalunya es fa actualment majoritàriament per capitals de comarca. Pel que fa a la proximitat geogràfica, hi ha hagut contactes amb cooperatives emergents d’habitatge en cessió d’ús al País Basc, Balears i País Valencià, entre d’altres a la península ibèrica. També s’han treballat articulacions posteriors amb espais generals d’habitatge social a Europa. 

Veure exposició sobre la història del cooperativisme català ‘Catalunya, terra cooperativa’ i la secció sobre habitatge cooperatiu

La tercera onada: aprofundint en el dret a l’habitatge

En el clímax de la festa immobiliària que acabaria amb el punxament de la bombolla financera el 2008, quan moltes invertien el calaix o concentraven el portfoli d’inversió en pisos que quedarien buits, un grapat de persones de l’Ateneu de la Rosa del Foc de la Vila de Gràcia a Barcelona van materialitzar amb Cal Cases una alternativa cooperativa comunitària a la idea que l’habitatge és un bé d’inversió. A grans trets, en un sentit històric van recollint experiències d’arreu i esmenar els errors de les onades anteriors locals: estenent el fet cooperatiu al període de convivència reforçant el rol de la comunitat més enllà de la fase de construcció i eliminant el lucre de tot el procés. 

 

Cal Cases, 2007. Foto: Cal Cases.

 

Mirant enrere, en aquests 20 anys d’evolució del sector es poden identificar dues grans fases. Per una banda, una primera anticipant la necessitat de canvi de model a través de generar les primeres experiències rurals durant el període comprès entre 2004 i 2014, i una segona d’articulació territorial i d’expansió d’experiències per preparar el salt d’escala entre el 2015 i l’actualitat. En la primera fase s’observa principalment la difusió d’informació per part del sector emergent, en gran part a través d’informes (sobre referències internacionals per la Fundació Bofill el 2004 o els encarregat per la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya juntament amb la Generalitat pre 2008, etc.), i també gràcies a la creació de Sostre Cívic. També s’observa la creació dels primers projectes, amb l’aparició de noves comunitats properes als moviments socials i iniciant la convivència en zones rurals (Cal Cases, etc.) 

Progressivament el sector entra en una nova fase on es dedica a impulsar l’experimentació urbana (amb projectes com La Borda, Princesa o la Diversa el 2018, etc) a generar un gran nombre de notícies a mitjans nacionals del model (Pis Pilot al CCCB, etc), a promoure l’aparició de comunitats, espais d’articulacions i definicions del model, (Taula d’Habitatge Cooperatiu de l’Aj. de Barcelona el 2015, creació de la pròpia sectorial d’habitatge de la XES 2019, etc.), a consolidar el suport professional a les comunitats (creació La Dinamo, Per Viure, etc.) a promoure l’alineació d’agendes amb els actors claus de la societat (Fòrum de l’habitatge cooperatiu el 2022, etc.) i a coproduir polítiques públiques i comunitàries per facilitar la replicabilitat (treball encara vigent sobre la llei de cooperatives).